La Constitució i l’adaptació del Dret a la nova realitat social

La commemoració del 40 Aniversari de la Constitució de 1978 és un bon motiu per relacionar la funció del Dret com a motor del canvi social i alhora sobre la necessitat que el Dret, si escau, sigui capaç d'adaptar-se a la nova realitat social, en una interpretació flexible de la Norma jurídica.

És evident que la Constitució de 1978 va permetre i va fer possible un profund canvi social a casa nostra, impulsat per una estabilitat institucional de base democràtica, que li va permetre vincular-se al desenvolupament econòmic i social europeu, en una línia de progrés continuat. Així, la Constitució va esdevenir un instrument de transformació social.

Però, al seu torn, la vitalitat i dinamisme d'aquesta transformació operava sobre la pròpia Norma constitucional imposant interpretacions flexibles i obertes que acollissin nous hàbits, nous comportaments, nous usos que emmarcaven una nova interpretació del Dret. Així, la Constitució que es trobava a l'origen de la transformació social a tota Espanya, obria així mateix un procés d'adaptació constant a les noves realitats que, sense necessitat d'afrontar complexes reformes constitucionals donaven al legislador una capacitat de flexible incorporació a noves exigències de la societat. En aquest marc, el paper del mateix Tribunal Constitucional avalant, quan procedia, aquesta interpretació flexible i oberta del text constitucional, atorgava estabilitat al marc juridicopolític de l'Estat i incorporava les experiències i aportacions d'una realitat social canviant.

En aquest exercici, el paper de l'Advocacia ha estat fonamental com a primer intèrpret de la Norma i emissari privilegiat de la nova demanda social. Un cop més, l'Advocacia assumia un protagonisme decisiu en la consolidació de l'Estat de Dret.