Regular la societat líquida

El Dret no es veu actualment com "garant de llibertats i drets, sinó com a limitador dels mateixos"

Defensa Yuval Noah Harari que els sistemes jurídics es basen en mites legals compartits. I en una societat interconnectada amb la capacitat de crear informació i oferir opinió com l'actual, es fa molt difícil compartir un mite legal, un lloc comú on l'imaginari col·lectiu se senti còmode i predisposat a seguir els seus cànons.

El Dret és clau per a una societat plural i diversa; com més gran és el nombre d'habitants convivint en un mateix territori, més rellevant és que la norma sigui acceptada i interioritzada per tots ells.

I, no obstant això, en una societat líquida com l'actual, el Dret troba dificultats per fixar aquella xarxa comuna, aquell mite legal compartit. La societat líquida va començar a construir els seus fonaments quan la globalització encara no havia irromput en l'economia i s'entreveia com el naixement d'un gran camp per a l'intercanvi cultural i els grans moviments socials que havien d'afavorir la diversitat i la pluralitat. Des de la llibertat individual i la creació d'espais per a la interconnectivitat, el Dret no es veu actualment com conformador garant de llibertats i drets, sinó com a limitador als mateixos.

Com explica Thomas L. Friedman, tot i que els éssers humans i les societats s'han adaptat mica en mica als canvis al llarg de la història, la velocitat del canvi tecnològic està accelerant tant que ha pujat per sobre de la velocitat a la qual la majoria de les persones poden assimilar tots aquests canvis.

Un dels grans sacrificats davant aquesta incapacitat d'adaptació és, sens dubte, el Dret: si ara necessitem més o menys entre deu i quinze anys per comprendre una nova tecnologia i després redactar noves lleis i normativa per protegir la nostra societat, com podem regular, si la tecnologia ha arribat i desaparegut en cinc o set anys? Va llanguint l'estabilitat que el Dret al llarg de la història ha aconseguit aportar a la societat per facilitar la seva convivència que uneix als éssers humans sota un mateix marc protector, garant dels seus drets i impulsor del compliment dels seus deures. Dret és estabilitat. Dret és seguretat i previsibilitat. La norma té com a finalitat última, la seguretat i certesa que ofereix a tots els ciutadans que conviuen sota el seu imperi. És cert que no sempre gaudeix de la salut que tots voldríem, i la seva interpretació i aplicació no resulta tan homogènia o estable com seria convenient. Però ningú pot posar en dubte que el progrés econòmic i social necessita d'un aliat que només el Dret pot oferir a partir de la seguretat jurídica: estabilitat i certesa.

Normes obsoletes

El debat sobre com normar els nous escenaris és crucial, ja que ens trobarem en moltes ocasions que, quan s'aprovi la norma, aquesta ja resultarà obsoleta. Però la solució estarà en el debat mantingut en el període de la tramitació. La riquesa del debat, la profunditat de les aportacions, la necessitat de matisos en la discussió d'una o altra solució reguladora, resultarà crucial per a poder afrontar situacions que potser la norma acabarà per no preveure. La solució jurídica no es trobarà en el text d'un article concret d'una llei recentment aprovada, sinó que podrà trobar-se en el context normatiu, a l'entorn del debat que s'hagués pogut impulsar durant la tramitació del projecte de nova ordenació.

La innovació tecnològica ha permès créixer una nova economia col·laborativa. I amb ella, nous negocis que disrupcionen el mercat i que, en alguns moments, la crisi social deixa poc espai al debat assossegat i la reflexió. La crisi a Espanya de les VTC ha remès, almenys momentàniament, i hauria avui de posibilitar-se el debat jurídic del que s’ha d'afrontar-des del dret regulador. A ningú escapa que el sector del taxi és un dels pocs serveis públics que es mantenen com a tals, i que l'obertura o liberalització de qualsevol sector ha requerit d'una nova regulació que possibilités l'arribada de nous entrants. La discussió jurídica ofereix un gresol de matisos, i hem de ser valents per tractar-los amb la llibertat i la profunditat necessàries: la desintegració vertical o el servei universal, són conceptes de nou encuny jurídic, que han servit en els últims 25 anys per consolidar jurídicament la liberalització de sectors de gran impacte com l'energètic, el de les telecomunicacions o el del ferrocarril. Les innovacions tecnològiques han trobat en el Dret el gran aliat per a facilitar transicions cap a sectors més oberts i més competitius, alhora que més garants dels drets dels ciutadans.

Tendències socials Les noves tendències socials no sempre resulten conseqüència de la innovació tecnològica. El mercat del treball està trobant en el tercer sector de les organitzacions sense ànim de lucre un àmbit que omple les ambicions i expectatives de molta gent. No es busca una retribució únicament econòmica; el salari emocional centra principalment les seves ambicions. El treball (o la manca de treball, millor dit) i la necessitat d'adaptar la redistribució de la riquesa sobre altres paràmetres, és un dels principals reptes de futur. Davant el creixement del tercer sector, podria ser el moment per plantejar aquest debat i, en particular, posar damunt de la taula projectes com la regulació del voluntariat, les bonificacions fiscals i laborals en casos de mecenatge o la participació en projectes pro bono o de responsabilitat social corporativa.

En moments d'incertesa, l'estabilitat ha de sorgir del debat que es formuli al voltant de propostes normatives, i molt especialment amb aportacions i reflexions des de la vessant jurídica, per a oferir la seguretat jurídica i l'estabilitat necessàries per al progrés econòmic, la igualtat social i la estabilitat institucional. En definitiva, per recuperar aquell "mite legal compartit" que doni solidesa i coherència al nostre sistema jurídic.