El «sampling» requereix de l'autorització del productor fonogràfic: nova sentència del TJUE

Kraftwerk, grup musical alemany el so dels quals es caracteritza per utilitzar instrumentació minimalista i estrictament electrònica i considerat pare indiscutible d'aquest gènere, ha protagonitzat un procés judicial que ha estat elevat fins al TJUE, òrgan davant el qual el Tribunal Suprem alemany ha plantejat diverses qüestions prejudicials.

L'origen del conflicte es troba en la inclusió en l'obra musical Nur mir d'aproximadament dos segons -mitjançant successives repeticiones- d'una seqüència rítmica del títol Metall auf Metall, obra de la qual els demandants membres de Kraf-Twerk eren no només autors - en el cas d'un d'ells- sinó intèrprets i productors fonogràfics. Com a tals, aquests consideraven que aquesta inclusió vulnerava el seu dret com a productor i reclamaven el cessament de la infracció, indemnització de danys i perjudicis i el lliurament de tots aquells fonogrames que continguessin el títol infractor per a la seva destrucció.

Davant aquestes circumstàncies, el Tribunal Suprem alemany va plantejar al TJUE un total de cinc qüestions prejudicials per tal de analitzar si la inserció no autoritzada en un fonograma, mitjançant «sampling» d'un frag-ment sonor extret d'un altre fonograma constituïa una vulneració dels drets del seu productor fonogràfic, tot això a la llum del Dret de la Unió en matèria de drets d'autor i drets afins i de la Carta dels drets Fonamentals de la Unió Europea. El procés ha implicat l'anàlisi dels drets exclusius del productor fonogràfic, de les seves excepcions i limitacions -en particular, el dret de esmentats- i de la compatibilitat amb el Dret de la Unió de la normativa alemanya que permet a una obra independent incorporació i explotar una obra protegida sense el consentiment dels titulars.

La sentència del TJUE estableix, en primer lloc, que els productors de fonogrames ostenten el dret exclusiu d'autoritzar o prohibir la reproducció total o parcial dels seus fonogrames, el que a priori contempla també la inclusió d'un fragment, tot i-que breu, extret d'un fonograma per tal d'utilitzar-lo com a part d'una nova obra fixada a un altre fonograma i això per així contemplar-ho les Directives 2001/29 / CE i 2006/115 / CE. No obstant això, el Tribunal ma-guix que tal vulneració en cap cas constitueix una còpia a la llum de la Directiva 2006/115 / CE atès que només un suport que incorpora la totalitat o una part substancial dels sons fixats en un fonograma pot, per les seves característiques, substituir als exemplars lícits d'aquest i, per tant, constituir una còpia.

El TJUE considera així mateix que les excepcions i limitacions als drets dels titulars establertes pel Dret de la Unió han tractat de buscar -prenent en consideració les diferents tradicions jurídiques dels Estats membres- un equilibri entre els drets de propietat intel·lectual i l'interès general, així com s'han fixat amb caràcter exhaustiu precisament per garantir la seguretat jurídica i certa uniformitat en el mercat interior. Per tal motiu, a criteri del Tribunal, no és acceptable que una norma nacional en doni una altra excepció i permeti que una obra independent creada mitjançant el lliure ús d'una obra protegida pugui ser explotada sense consentiment dels titulars.

Pel que fa al dret d’esmena -la utilització, per part d'un usuari que no és el seu autor, d'una obra o un extracte d'una obra per il·lustrar un comentari, defensar una opinió o fins i tot permetre una confrontació intel·lectual entre aquesta obra i les manifestacions d'aquest usuari-excepció de la que els Estats Membres sí que poden fer ús, el TJUE conclou que l'ús d'una mostra sonora extreta d'un fonograma que permet identificar l'obra de la qual s'ha extret pot, en funció de les circumstàncies, considerar-se una esmena, sempre que l'ús tingui per objecte interactuar amb l'obra en qüestió. En sentit contrari, no constituirà una esmena l'ús d'aquesta mostra quan no sigui possible identificar l'obra de què es tracti ni existeixi tal interacció, el que el Tribunal considera que ocorre en el supòsit analitzat.

En conseqüència, l'única sortida per al «sampling», tècnica d'indubtable rellevància per a gèneres com el hip hop i el rap és, segons el contingut de la sentència, que l'usuari de la mostra sonora la integri modificada en un nou fonograma de forma que aquesta no resulti reconeixible, ja que la sol·licitud d'autorització en aquestes circumstàncies conculcaria el necessari equilibri entre la protecció dels drets de propietat intel·lectual i la d'un dret fonamental com la llibertat de creació.