
El Suprem limita les regularitzacions fiscals automàtiques en les operacions de reestructuració empresarial.
En aquest article publicat a elEconomista, Carles Calafell, soci de l'Àrea Fiscal de RocaJunyent, analitza la recent doctrina del Tribunal Suprem sobre el règim FEAC i el principi de proporcionalitat en les actuacions inspectores. La sentència estableix límits importants a la capacitat de la Inspecció Tributària per corregir els efectes fiscals de les operacions de reestructuració empresarial.
La recent sentència del Tribunal Suprem marca un límit rellevant a les actuacions de la Inspecció Tributària en l’aplicació del règim especial de fusions, escissions, aportacions d’actius i bescanvi de valors (FEAC). L’Alt Tribunal considera que la manca de motius econòmics vàlids en una operació de reestructuració no justifica automàticament l’eliminació de tots els beneficis fiscals associats. En el cas analitzat, la Inspecció va detectar un avantatge fiscal abusiu vinculat a la percepció de dividends a través d’una societat holding, però va anar més enllà en exigir també la tributació immediata de plusvàlues latents no realitzades, una actuació que el Tribunal considera contrària al principi de proporcionalitat.
Així mateix, la sentència estableix que, per eliminar el diferiment de les plusvàlues, l’Administració ha de acreditar de manera específica i reforçada que aquest diferiment constituïa l’objectiu principal perseguit amb l’operació. En no existir aquesta motivació independent en el cas analitzat, el Tribunal va anul·lar les liquidacions practicades i va reconèixer el dret a la devolució de les quantitats ingressades. Es tracta d’una doctrina amb una important repercussió pràctica, ja que obliga la Inspecció a identificar amb precisió l’avantatge fiscal presumptament abusiu i a limitar la regularització exclusivament a aquest avantatge, evitant correccions generals o desproporcionades.
Accedeix a l’article complet a través d’aquest enllaç.
Publicat a






