El dimecres 10 de març de 2021 ha començat a ser aplicable el Reglament (UE) 2019/2088 del Parlament Europeu i del Consell de 27 de novembre de 2019 sobre la divulgació d'informació relativa a la sostenibilitat en el sector dels serveis financers (el “Reglament”), que estableix les bases que han de seguir els participants en els mercats financers i assessors financers, en matèria de divulgació d'informació als inversors finals sobre la integració dels riscos de sostenibilitat, sobre l'anàlisi de les incidències adverses en matèria de sostenibilitat, sobre els objectius d'inversió sostenible o en la promoció de les característiques ambientals o socials, en la presa de decisions d'inversió i en els processos consultius.

Els nostres socis, la Natlia Martí i en Xavier Costa, han col·laborat en la guia "The International Comparative Legal Guide"  redactant l'apartat d'Espanya relatiu a Fusions i Adquisicions.

Pots accedir a la guia al pdf adjunt.

L'Impost sobre el Patrimoni pot suposar, en determinades circumstàncies, una vulneració del principi de capacitat econòmica, reconegut en l'article 31 de la Constitució Espanyola pel fet que podria arribar a tenir abast confiscatori.

Els nostres socis, Manuel Silva i Jordi Guarch, juntament amb l'advocada Susana Patricia Rodríguez analitzen en aquest informe si l'impost sobre el patrimoni podria vulnerar o no el principi de capacitat econòmica.

Pots accedir a l'informe complet al pdf adjunt.

El RD-Llei 2/2021 inclou:

• Pròrroga d'expedients de regulació temporal d'ús de força major vigent a l'entrada en vigor del RD 2/2021.
• ERTES de força major per impediment o limitacions d'activitat.
• ETOPs.
• Empreses pertanyents a sectors amb una elevada taxa de cobertura per expedient de regulació temporal d'ocupació i una reduïda taxa de recuperació d'activitat. 
• Límits relacionats amb el repartiment de dividends i transparència fiscal
• Salvaguarda de l'ocupació.
• Pròrroga dels article 2 i 5 del Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s'adopten mesures complementàries, en l'àmbit laboral, per a pal·liar els efectes derivats del Covid-19.
• Hores extraordinàries i noves externalitzacions de l'activitat durant l'aplicació dels expedients de regulació temporal d'ocupació regulats en aquesta norma. 
• Pla Mecuida.
• Mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació. 
• Mesures de suport als treballadors autònoms.

Reial decret llei 36/2020, 30 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (el “Reial decret llei”)

Avui, en data 31 de desembre de 2020, s'ha publicat en el BOE aquest esperat Reial decret llei, que ve impulsat per la necessitat d'implementar en l’àmbit normatiu nacional el paquet de mesures acordat per la Unió Europea en el marc de l'Instrument Europeu de Recuperació, conegut com a “Next Generation EU”, sota el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència presentat per Espanya en la Comissió Europea el mes d'octubre passat (el “Pla”).

Cal destacar que el Reial decret llei, segons la seva Disposició final tretzena, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE (això és, en data 1 de gener de 2021).

1. Àmbit d'aplicació del Reial decret llei

El Reial decret llei destaca que és evident el paper protagonista de les administracions públiques per a l'impuls, seguiment i control dels projectes del Pla i per a la necessària absorció dels fons europeus, jugant un paper clau, àgil, eficaç i eficient per a l'èxit en la seva execució. En aquest sentit, el Reial decret llei prioritza el paper de les administracions públiques en els següents aspectes:

• Àmbit objectiu: promoure un procés de transformació estructural mitjançant l'impuls de la inversió pública i privada, el suport al teixit productiu, l'acceleració de la doble transició ecològica i digital, i el reforç i augment de la resiliència i de la cohesió econòmica, social i territorial en el marc del mercat únic europeu.

Així mateix, com a objectiu addicional, el Reial decret llei incorpora una sèrie d'instruments de caràcter general dirigits a reduir barreres normatives i administratives, així com un conjunt de reformes de modernització de les administracions públiques.

• Àmbit subjectiu: el Reial decret llei s'aplica (i) a les actuacions de qualssevol de les entitats del sector públic dirigides a la programació, pressupost, gestió, execució i control de projectes i actuacions finançables amb fons europeus de l'Instrument Europeu de Recuperació, Fons Europeu de Desenvolupament Regional, Fons Social Europeu Plus, Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural i Fons Europeu Marítim i de Pesca, i, en general, (ii) al conjunt de les entitats del sector públic relacionades amb els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i a les actuacions de les entitats del sector públic dirigides a la programació, pressupost, gestió, execució i control de projectes i actuacions finançables amb els fons de l'Instrument Europeu de Recuperació.

2. Dels Principis i de les Directrius

Estableix el Reial decret llei a les administracions públiques, en tant actuen com mig per a la gestió i execució de les polítiques públiques, deuran:

• Respectar el principi de bona gestió, per a una millor gestió dels serveis i l'execució de les accions del Pla, procurant objectivitat i eficàcia en la planificació i gestió amb establiment d'indicadors, innovació en la gestió i creació de sinergies, racionalització i eficiència en l'ús de recursos i mig, transparència efectiva sobre l'assignació de projectes i les seves modalitats, procurar agilitat, i claredat en els procediments, processos i execució de tasques i fomentar la cooperació, col·laboració i coordinació entre les Administracions Públiques, així com un control de la despesa pública, prevenció del frau i de les irregularitats, promoció de la competència dels mercats i garantir la igualtat, la capacitat i el mèrit.
   
• Per a la gestió eficaç dels projectes vinculats al Pla, els òrgans responsables adoptaran directrius de lideratge en accions, reformes i equips, anàlisis i verificació de les necessitats en matèria de recursos, la innovació en la gestió sostenible, crear grups de treball, avaluar les accions per a evitar desviacions i augmentar l'eficàcia i eficiència en la gestió.
   
• Per a les directrius de processos i procediment, el Comitè Tècnic, a iniciativa pròpia o d'un grup de treball, podrà aprovar orientacions o models tipus de manuals de procediment, plecs, bases per a convocatòries de subvencions o ajudes, i/o convenis.

3. De les noves formes de col·laboració públic-privada.

El Reial decret llei crea la figura dels Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (“PERTE”) que fomentaran la col·laboració públic-privada en aquells projectes de caràcter estratègic amb gran capacitat de creixement econòmic, ocupació i competitivitat de l'economia espanyola.

A fi que un projecte sigui qualificat com PERTE serà necessari realitzar-lo per Acord del Consell de Ministres, a proposta del titular o titulars del departament o departaments competents per raó de la matèria, havent d'acompanyar-se amb una memòria explicativa en la qual es descriurà la planificació de la col·laboració públic-privada. En aquest sentit, es valorarà, en els projectes que pretenguin ser qualificats com PERTE, que representin una contribució al creixement econòmic, que tingui un caràcter innovador, que afavoreixi el creixement de les Pimes i que contribueixi a un o més dels objectius del Pla.

Així mateix, per a complir amb els principis i directrius del Reial decret llei s'ha creat un Registre estatal d'entitats interessades en els PERTE (el “Registre”), en el qual s'inscriuran totes les entitats vinculades al desenvolupament d'un PERTE. Aquest Registre serà públic i el seu accés es regirà per la transparència i accés a la informació pública.

La inscripció en el Registre podrà ser considerada com a requisit necessari per a beneficiar-se d'ajudes si així s'establís en les bases reguladores o en la convocatòria. La inclusió en el Registre com a requisit necessari d'inscripció s'ajustarà a la garantia de la unitat de mercat i s'identificaran els requisits quantitatius i qualitatius exigits.

4. Especialitats de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència

El Reial decret llei regula una sèrie d'especialitats de gestió del Pla, tenint en compte que és l'instrument rector per al disseny i execució dels objectius estratègics i de les reformes i inversions vinculades al Mecanisme de Recuperació i Resiliència previst en la normativa comunitària:

• En matèria de gestió pressupostària, els crèdits per a despeses relacionades amb els fons s'incrementa el nombre d'anualitats i autoritzar l'adquisició de compromisos de les despeses que hagin d'atendre's en exercicis posteriors, fins al màxim previst per la normativa europea. Així mateix, es preveu la possibilitat de tancar els pressupostos de despeses i operacions en altres terminis diferents per als crèdits vinculats a la gestió dels fons. Es permet la incorporació de romanents de crèdits, es flexibilitza la possibilitat de realitzar pagaments anticipats dels fons compromesos amb caràcter previ a l'execució i justificació de les prestacions previstes, s'assignen competències per a autoritzar transferències i variacions pressupostàries entre crèdits vinculats al Pla, i es flexibilitzen les regles de gestió de despesa previstes per als fons procedents del Pla.
   
• En matèria de fiscalització i control, es regula l'exercici de la funció interventora per als expedients que es financin amb els fons del Pla per a agilitar i flexibilitzar la seva tramitació a fi d'assegurar el millor equilibri entre les garanties que ofereix el control previ per a evitar una incorrecta aplicació dels fons. El règim de fiscalització i intervenció s'exercirà sempre que els actes estiguin subjectes a funció interventora, en règim de requisits bàsics per a tots els tipus d'expedients en execució del Pla, amb independència de la mena d'expedient i de la seva quantia. Així mateix, s'escurcen els terminis per a l'adopció de mesures i despatxar aquests expedients amb prioritat respecte de qualsevol altre.
   
• En matèria de procediments administratius, es declara la tramitació urgent dels procediments administratius que estiguin vinculats a l'execució dels fons inclosos en l'àmbit d'aplicació del Reial decret llei.
   
• En matèria de contractació administrativa, es disposa que els contractes finançats amb els fons els sigui aplicable el règim excepcional de tramitació urgent, amb una reducció de terminis i agilitació del procediment. Així mateix, s'eleven els llindars econòmics per a recórrer als procediments oberts simplificats, tant ordinari com abreujat, de manera que resultin aplicables a un major número de contracte i es promou l'elaboració de plecs mena de clàusules tècniques i administratives. Finalment, se simplifiquen els terminis per a la interposició i pronunciaments del recurs especial en matèria de contractació per a agilitar la seva resolució.
   
• En materia de gestió de subvencions, s'amplia la tramitació de les subvencions relacionades amb la utilització dels fons europeus, possibilitant la utilització del procediment d'urgència quan per raons d'interès públic es justificaran. A més, se simplifica l'aportació de documentació per part dels beneficiaris de les subvencions.
   
• En matèria d’avaluació ambiental en els projectes del Pla, es redueixen els terminis de resolució de l'òrgan ambiental en les diferents fases del procediment d'avaluació ambiental. En concret, es redueixen els terminis en el procediment estratègic de plans, programes i projectes, tant en la seva publicació com en la seva notificació de les resolucions dels procediments d'aquesta naturalesa.

5. Otros instrumentos de colaboración público-privada para la ejecución del Plan

Finalment, en el seu últim capítol, el Reial decret llei regula un instrument de col·laboració públic-privada per a l'execució del Pla. Es tracta d'un instrument del qual només es poden beneficiar les agrupacions de persones físiques o jurídiques, públiques o privades sense personalitat jurídica que presentin sol·licituds a convocatòries d'ajudes per a activitats vinculades al Pla.

Aquestes agrupacions, que hauran de subscriure un acord intern que reguli el seu funcionament, seran responsables de manera solidària respecte del conjunt d'activitats subvencionades a desenvolupar, incloent l'obligació de justificar, el deure de reintegrament o de reemborsament de quotes de préstecs i de les responsabilitats d'infraccions.

De la mateixa forma i amb la mateixa finalitat, es podran autoritzar la creació de consorcis previ informe favorable del Comitè Tècnic.

MESURES QUE AFECTEN ELS ARRENDAMENTS DE LOCALS PER A L’ÚS DIFERENT DEL D’HABITATGE O D’INDÚSTRIA I MESURES URGENTS PER A FER FRONT A LES SITUACIONS DE VULNERABILITAT SOCIAL I ECONÒMICA EN L’ÀMBIT DE L’HABITATGE I EN MATÈRIA DE TRANSPORTS.

      A. Arrendaments de locals per a l’ús diferent del d’habitatge o d’indústria

El Consell de Ministres ha aprovat un Pla de Reforç per a l'hostaleria, el turisme i el comerç amb entrada en vigor el 24 de desembre de 2020, que inclou mesures que afecten els arrendaments de locals per a ús diferent del d'habitatge o d'indústria.

En absència d'acord, l'arrendatari, que sigui pime o autònom segons criteris recollits en el Reial decret llei, podrà, abans del 31 de gener de 2021, sol·licitar a l'arrendador, quan aquest sigui una empresa o entitat pública, o una gran forquilla, una de les següents alternatives: (i) reducció del 50% de la renda durant el temps que duri l'estat d'alarma i que podrà estendre's a les mensualitats següents, fins a un màxim de 4 mesos (el “Estat d'Alarma”), o (ii) una moratòria en el pagament de la renda que s'aplicarà durant el període de temps que duri l'Estat d'Alarma. El pagament ajornat es podrà efectuar durant 2 anys a comptar des de la finalització de la moratòria, i sempre dins de la vigència del contracte. Les despeses comunes quedaran exclosos de les mesures anteriors.

L'arrendador comunicarà la seva decisió a l'arrendatari, en 7 dies hàbils des que l'arrendatari formuli la seva sol·licitud per mig fefaent. A partir de la següent mensualitat arrendatària a la fi d'aquest termini, s'aplicarà automàticament la mesura triada per l'arrendador, o, a falta de comunicació expressa en termini, la sol·licitada per l'arrendatari.

En cas d'acord per a una part del període comprès per l'Estat d'Alarma, les mesures resultaran d'aplicació per a la part del període no afectada per l'acord.

D'altra banda, en el cas d'arrendadors diferents dels referits, l'arrendatari podrà sol·licitar, abans del 31 de gener de 2021, l'ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, sempre que aquest ajornament o una rebaixa de la renda no s'hagués acordat per totes dues parts. En el marc d'aquest acord, les parts podran disposar lliurement de la fiança, que podrà servir per al pagament total o parcial d'alguna o algunes mensualitats de la renda arrendatària.

El Reial decret llei preveu uns requisits, a complir pels arrendataris treballadors autònoms i pimes, perquè les mesures recollides puguin ser aplicables.

Les mesures no resultaran d'aplicació quan l'arrendador es trobi en concurs de creditors o quan, a conseqüència de l'aplicació de les mesures previstes, l'arrendador es trobi en probabilitat d'insolvència.

      B. Mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei, que introdueix, entre altres, noves mesures de protecció per a llars vulnerables que s'enfrontin a procediments de desnonament del seu habitatge habitual, introduint a més mesurades de coordinació entre l'òrgan judicial i els serveis socials. Això complementa altres mesures ja adoptades com les introduïdes per Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per a fer front al Covid-19 (el “Reial decret llei 11/2020”).

• S’estableix la suspensió de desnonaments i llançaments arrendataris en el cas de persones econòmicament vulnerables sense alternativa residencial, fins a la finalització de l’Estat d’Alarma.
  
  El Jutge, tenint en compte l'informe de serveis socials, dictarà acte acordant la suspensió del llançament si considera acreditada la situació de vulnerabilitat econòmica. La suspensió del llançament es mantindrà pel temps necessari per a aplicar les mesures socials que procedeixin, que hauran de permetre una solució residencial que garanteixi un habitatge digne, i sempre dins del període de l'Estat d'Alarma.
   
• S'estableix la suspensió de desnonaments i llançaments per a persones que habiten sense títol, econòmicament vulnerables sense alternativa residencial en determinats casos, fins a la finalització de l'Estat d'Alarma, sempre que siguin persones dependents, víctimes de violència sobre la dona o menors d’edat a càrrec.
  
  El Jutge tindrà la facultat de suspendre el llançament, quan els propietaris siguin persones físiques o jurídiques titulars de més de 10 habitatges, sol·licitant informe als serveis socials competents. La suspensió del procediment no cap si l'entrada o permanència en l'habitatge ha tingut lloc en determinats supòsits que recull el Reial decret llei, com per exemple, quan l'habitatge sigui la residència habitual del propietari persona física, o quan l'immoble es trobi cedit per una persona jurídica a una persona física que tingués en ell el seu domicili habitual o segona residència.
   
• En cas que no s’ofereixi una solució residencial en els 3 mesos següents des de l’emissió de l’informe dels serveis socials, els propietaris o arrendadors tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acrediti el perjudici econòmic ocasionat.
   
• D’altra banda, es prohibeix el tall de subministraments als consumidors vulnerables mentre estigui vigent l’Estat d’Alarma. La prohibició també aplicarà als consumidors que no puguin acreditar la titularitat del contracte de subministrament, però compleixin amb la resta de requisits establerts en l'article 3 del Reial decret 897/2017, de 6 d'octubre –que defineix els requisits del consumidor vulnerable.

En Miquel Roca participa en aquest Decàleg sobre la protecció dels drets humans en pandèmies que ha elaborat la Fundació de l'Advocacia Espanyola, participant concretament, en el punt sobre el funcionament de la Justícia.