És per això, que internacionalment, tant per part de les supervisions internacionals, com des de les mateixes empreses del sector, s'està prenent cada vegada més consciència d'això i s'està potenciant la regulació d'aquests, creant així majors garanties i seguretat jurídica per a les empreses i per als usuaris finals d'aquests serveis.

En aquest sentit, a nivell internacional hem observat la voluntat dels reguladors d'establir un marc legal per als proveïdors de serveis de criptomonedes (denominats comunament com "exchanges" o "wallets"). Així mateix, a nivell europeu, estem a l'espera de la futura normativa relativa als criptoactius a nivell europeu ("Market in Crypto Assets" (MiCa)), que haurà d'aportar un marc regulat amb la finalitat de desenvolupar les diferents classes de tokens i els requisits per a aquells proveïdors de serveis vinculats amb la tecnologia Blockchain / DLT.

A nivell nacional, els reguladors, principalment la CNMV s'han mostrat sempre molt directes amb els proveïdors de criptomonedes que operen en territori nacional, realitzant advertiments que són proveïdors de serveis no regulats per la mateixa CNMV o el BdE.

Per consegüent, mitjançant la publicació del RD-L 7/2021 de transposició de diverses
directives europees, entre elles la V Directiva de Prevenció de Blanqueig de Capitals i
Finançament del Terrorisme (d'ara endavant "PBC/FT"), s'incorporaven com a subjectes obligats a aquesta normativa als proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per moneda fiduciària i custòdia de moneders electrònics, és a dir els negocis relacionats amb criptomonedes, wallets, exchanges, etc.

• Alerta informativa: RD-L 7/2021 Incorporació de les Directives europees per a la lluita contra el blanqueig de capitals i la financiació del terrorisme

• Alerta informativa: RD-Llei 7/2021 de Control sobre els proveïdors de serveis de moneda electrònica i serveis de canvi de moneda virtual

El citat Reial decret llei afegia a la LPBC/FT una disposició addicional segona que determinava que el Banc d'Espanya seria l'encarregat de supervisar l'obligació de registre i de les condicions exigides per a l'accés i el manteniment de la inscripció. De la mateixa manera que múltiples entitats del sector financer han de sol·licitar autorització al Banc d'Espanya (entitats de crèdit i entitats de pagament), a la Comissió Nacional del Mercat de Valors "CNMV "(entitats capital-risc), o al supervisor que correspongui perquè autoritzi o registri la seva activitat abans d'operar, des de divendres passat, data en la qual el Banc d'Espanya va habilitar el registre corresponent per a aquesta mena d'activitats, també serà preceptiva la inscripció en el mateix amb caràcter previ al seu desenvolupament.

A més, com és obligatori per a aquesta mena d'activitats, els subjectes obligats hauran de presentar la sol·licitud d'inscripció mitjançant uns formularis acompanyats de documentació específica, entre la qual destaquem procediments en matèria de PBC/FT: l'Informe d'Autoavaluació del Risc i el Manual de PBC/FT.

Què hem de saber si la nostra activitat està relacionada amb aquest sector?

A continuació els deixem 4 notes sobre el procés d'inscripció:

• Han d'inscriure's: tant persones físiques com jurídiques que ofereixin serveis a Espanya, com els que ofereixin serveis a qualsevol ubicació si la base, direcció o gestió d'aquestes activitats radica a Espanya.
• Es pot fer el tràmit tant de manera presencial, per correu o electrònicament, sent obligatori per a les persones jurídiques realitzar-ho de manera electrònica.
• El procés de registre ha d'anar acompanyat d'uns mínims de documentació obligatòria, a part dels formularis facilitats pel Banc d'Espanya, que serà diferent per a persones físiques i persones jurídiques.
• Les empreses i persones físiques que ja estiguessin operant abans de la creació d'aquest registre tenen un termini màxim de 9 mesos des que es va publicar l'RD-L a l'abril per a realitzar la inscripció al registre.
• Les noves empreses no podran operar fins a haver obtingut la resolució de la inscripció en el registre corresponent del Banc d'Espanya.
• El termini de resolució de la inscripció és de 3 mesos des de la sol·licitud de la recepció.

Raúl Salas, Pilar Vacas, Elena Ferrer-Sama i Javier de Diego han participat a la 11a edició de The Inward Investment and International Taxation Review escrivint el capítol relatiu a Espanya.

Podeu consultar el document al pdf adjunt (només disponible en anglès). 

En concret la Sentència ha expulsat de l'ordenament jurídic els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del Text refós de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals, aprovat per Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

La declaració d'inconstitucionalitat es fonamenta en el fet que el TC considera que els citats articles estableixen la base imposable de l'impost prescindint de la realitat econòmica de l'operació de transmissió i establint un gravamen que incompleix el principi de capacitat econòmica de l'article 31.1 de la Constitució Espanyola.

La conseqüència directa més rellevant d'aquesta Sentència és que, a partir d'aquesta, no resulta possible girar cap nova liquidació d'aquest impost ni exigir el seu pagament, ni tampoc realitzar comprovacions o revisions, fins que s'aprovi una nova normativa que substitueixi l'anterior.

La Sentència estableix limitacions al seu abast:

• no podran revisar-se basant-se en aquesta Sentència, les liquidacions que hagin estat confirmades per sentència ferma o que hagin esdevingut fermes
• considera que són situacions consolidades les liquidacions no impugnades en la data de la Sentència així com les autoliquidacions la rectificació de les quals no s'hagués instat abans de la citada data. Sense perjudici que el TC es troba habilitat per a donar a conèixer les seves sentències per mitjans alternatius, és important assenyalar que el nostre ordenament atorga efectes a les sentències del Tribunal Constitucional des del dia de la seva publicació en el BOE.

Donada la inexistència de norma aplicable, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública està elaborant “un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certitud als ajuntaments”, segons va manifestar mitjançant una Nota de premsa de 26 d'octubre de 2021

Qüestions controvertides

Moltes són les qüestions controvertides que es plantegen arran d'aquesta sentència, així com de la futura regulació legal. A tall d'exemple, podem assenyalar:

• Poden exigir els Ajuntaments el pagament de les liquidacions anteriors a la data de la sentència que encara no havien estat ingressades?
   
• Resulta possible instar la rectificació d'autoliquidacions anteriors a la data de la sentència (i sol·licitar la devolució de l'ingressat) per un motiu diferent a haver-se dictat aquesta sentència?
   
• És possible instar la responsabilitat patrimonial de l'Administració per a rescabalar-se d'haver pagat un tribut inconstitucional i que ara el TC no permet aplicar-li els efectes de la seva sentència?
   
• Pot tenir la nova regulació de l'imposat efectes retroactius? Quin seria el seu límit?
   
• Cal sol·licitar l'empara dels tribunals i institucions europees per violació del dret a la tutela judicial, crebant del principi de confiança legítima i/o tracte discriminatori?

És necessari valorar cas per cas cada situació per a poder determinar quines actuacions cal dur a terme.

En data 29 de setembre de 2021 s'ha publicat en el BOE núm. 233, tres normes rellevants en l'àmbit laboral:

• El Reial decret llei 18/2021, de 28 de setembre, de mesures urgents per a la protecció de l'ocupació, la recuperació econòmica i la millora del mercat de treball
• El Reial decret 817/2021, de 28 de setembre, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per a 2021.
• La Llei 12/2021, de 28 de setembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, per a garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l'àmbit de plataformes digitals.

Les regles del comerç electrònic de béns que tinguin com a destinataris  a clients particulars (operacions B2C), i sempre que hi hagi transport transfronterer  (comunitari o extracomunitari) es renoven completament a partir de juliol de 2021, amb la finalitat de:

1. Situar la tributació del l'IVA d'aquestes operacions en el lloc on es realitzi el consum, equiparant el tractament de l'IVA de les vendes en botigues físiques amb el de les botigues online;
    
2. Evitar el frau i la desaventatge competitiva que genera l'exempció a les importacions de béns d'escàs valor, al temps que es pretén protegir al consumidor final i
    
3. Simplificar les obligacions materials i formals per als operadors econòmics que participen en aquestes operacions, principalment a través del sistema de finestreta única, també anomenat OSS (One Stop-Shop) i involucrat a les plataformes digitals en la gestió i recaudació del l'IVA del comerç electrònic. 

Pot ampliar la informació en el document adjunt.  

A continuació, es resumeixen les principals novetats en matèria laboral del Reial decret llei 9/2021, d'11 de maig

(d'ara endavant, “RD 9/2021”), pel qual es modifica el text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre, per a garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l'àmbit de plataformes digitals (d'ara endavant, “TRET”).

Presumpció de laboralitat en l'àmbit de les plataformes digitals de repartiment

S'estableix la presumpció de laboralitat d'aquelles persones treballadores que prestin serveis de repartiment i distribució de productes de consum o mercaderies per part d'ocupadores que exerceixen les facultats empresarials d'organització, direcció i control de manera directa, indirecta o implícita, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball, a través d'una plataforma digital.

Dret d'informació dels representants legals de les persones treballadores

S'estableix l'obligació empresarial d'informar la RLT dels paràmetres, regles i instruccions en els quals es basen els algorismes o sistemes d'intel·ligència artificial que afecten la presa de decisions que poden incidir en les condicions de treball, l'accés i manteniment de l'ocupació, inclosa l'elaboració de perfils.

Entrada en vigor

La norma entrarà en vigor en data 12 d'agost de 2021.

La norma modifica diversos preceptes de la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de serveis transnacional, en els següents termes (d'ara endavant, "Llei 45/1999"):

Aplicació de la legislació espanyola en un desplaçament superior a dotze mesos

Quan el desplaçament tingui una durada efectiva superior a 12 mesos – 18 mesos en cas de pròrroga motivada – les persones treballadores hauran de gaudir de les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola, amb independència de quina sigui la legislació aplicable al contracte de treball, amb excepció de les següents matèries:

• Procediments, formalitats i condicions de celebració i d'extinció del contracte de treball, amb inclusió de les clàusules de no competència;
• Els règims complementaris de jubilació.

A l'efecte de còmput del desplaçament, quan una empresa substitueixi a una persona treballadora desplaçada per una altra i faci el mateix treball en el mateix lloc, la durada del desplaçament serà la durada acumulada de tots dos períodes.

Condicions de treball dels treballadors desplaçats

Ampliació de les matèries de l'article 3.1 de la Llei 45/1999 sobre les quals ha de garantir-se l'aplicació de l'ordenament jurídic espanyol en les següents:

• Les condicions de cessió de persones treballadores.
• Les condicions d'allotjament de les persones treballadores, sempre que aquestes es trobin fora del seu lloc de treball.
• Les dietes o els reemborsaments per a cobrir les despeses de viatge, allotjament i manutenció en què incorrin les persones treballadores desplaçades a Espanya.

Quantía mínima del salari

En cas que no es detalli si els elements del complement específic per desplaçament s'abonen en concepte de reemborsament de despeses o com a part de la remuneració, es considerarà que la totalitat del complement s'abona en concepte de reemborsament de despeses.

Comunicació de desplaçament

La comunicació de desplaçament a la persona treballadora haurà d'incloure el següent:

• La identificació de l'empresa usuària estrangera que envia a la persona treballadora a Espanya.
• La determinació de la prestació de serveis que les persones treballadores desplaçades desenvoluparan a Espanya.

Entrada en vigor

La norma va entrar en vigor en data 29 d'abril de 2021.