El Departament de Relacions amb les Administracions Públiques de RocaJunyent ha contribuït al capítol sobre Espanya que forma part de la guia de Lexology Panoramic: Dret Administratiu i Públic 2024.
Pots consultar el capítol en el següent link (disponible en anglès).
Publicat a
Raúl Salas, soci de Dret Fiscal, Elena Ferrer-Sama, responsable d'àrea de Dret Fiscal, i Pilar Vacas, sòcia de Dret Fiscal, han col·laborat en la guia Corporate Tax 2024 de Chambers and Partners, elaborant, específicament sobre Espanya, la informació jurídica més recent sobre tipus d'entitats empresarials, incentius especials, agrupació fiscal consolidada, tipus impositius individuals i de societats, retencions a compte, convenis fiscals, preus de transferència, anti elusió, cicles d'auditoria i erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (BEPS).
Pots consultar el capítol en el següent link (disponible en anglès).
Publicat a
L'equip de ESG: Sostenibilitat Corporativa de RocaJunyent ha col·laborat en la guia "Environmental, Social and Governance Law" amb la redacció del capítol sobre Espanya "ICLG - Environmental, Social & Governance Law - Spain Chapter" en el qual cobreixen temes comuns en la llei ESG - incloent les principals fonts d'influència en les polítiques de ESG, la integració de ESG en les operacions i planificació de negocis, finances i l'impacte de COVI.
Pots consultar la guía en aquest link (disponible en anglés).
Publicat a
Aquesta setmana passada hem estat pendents de la publicació de dues importants resolucions que afectaran el mercat d'arrendament d'habitatge a Catalunya i l'aplicació del qual estava pendent de concretar-se després de l'aprovació de la Llei d'Habitatge de l'Estat, en vigor des del 26 de maig de 2023, la qual modifica la Llei d'Arrendaments Urbans per a limitar les rendes:
La Resolució del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, per la qual es declaren zones de mercat residencial tensionado (“ZMRT”) diversos municipis, d'acord amb la Llei estatal d'Habitatge.
La Resolució del Ministeri d'Habitatge i d'Agenda Urbana (“MIVAU”), que havia d'aprovar l'Índex de Preus de Referència al lloguer.
El 14 de març de 2024 va entrar en vigor la Resolució del Departament de Territori, pel qual es declaren 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionado. Davant aquesta, ha de tenir-se en compte:
La vigència de la declaració d'un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tensionad: 3 anys, podent prorrogar-se anualment seguint el mateix procediment reglat.
La fermesa de la declaració: la declaració no és ferma, perquè no esgota la via administrativa. Sobre aquest tema, diversos professionals i agents del sector ja han anunciat la seva intenció d'interposar un recurs davant aquesta resolució.
El següent dia, divendres 15 de març, va quedar publicada la Resolució del MIVAU, que va entrar en vigor el dissabte 16 de març, per la qual s'estableix un nou marc legal per a la contenció de rendes a nivell estatal i autonòmic. Aquesta resolució valguda i declara com ZMRT els 140 municipis catalans declarats per la Resolució del Departament de Territori de la Generalitat, als quals els seran aplicable aquelles disposicions de la Llei d'Arrendaments Urbans modificades per la Llei d'Habitatge aplicables en zones de mercat residencial tensionado.
En un intent de contextualitzar la importància de la publicació de totes dues resolucions, la coneguda Llei d'Habitatge, que va entrar en vigor el 26 de maig de 2023, va introduir nous preceptes en la Llei d'Arrendaments Urbans, amb la intenció de limitar les rendes aplicables als contractes d'arrendament que se subscrigui a partir de la seva entrada en vigor, així com l'assumpció de despeses de gestió immobiliària a càrrec de l'arrendador.
No obstant això, l'entrada en vigor dels seus efectes va quedar condicionada a la resolució del Ministeri d'Habitatge i d'Agenda Urbana. D'altra banda, i d'acord amb l'article 18.2 de la Llei d'Habitatge, les Administracions competents en matèria d'habitatge -l'administració autonòmica-, són les competents per a declarar les “zones de mercat residencial tensionado”, a l'efecte de l'aplicació de totes les mesures previstes en aquesta llei.
Així, la publicació i entrada en vigor de totes dues resolucions permet concretar aspectes tan fonamentals com la contenció de rendes en els nous contractes, o la possibilitat de modificar del concepte de gran tinent.
Accés a la nota informativa completa
Publicat a
RocaJunyent destaca especialment en les variables de companyerisme, acolliment en l'equip, competència personal i integritat i en orgull de pertinença
La firma millora en 14 punts en l'índex de confiança global del seu equip, un dels majors increments que ha vist GPTW
RocaJunyent és l'única firma que ha obtingut el reconeixement
Madrid, 29 de febrer de 2024. RocaJunyent ha tornat a obtenir, per segona edició consecutiva, el preuat certificat Great Place to Work (GPTW), la qual cosa reflecteix el continu compromís de la firma amb el benestar i la satisfacció del seu equip. Aquest reconeixement arriba dos anys després d'haver obtingut aquest segell per primera vegada, consolidant encara més la posició de la firma com un dels millors despatxos d'advocats per a treballar a Espanya.
El segell Great Place to Work és un testimoniatge de l'ambient de treball positiu i l'excel·lent cultura laboral que RocaJunyent conrea en la seva organització. La firma s'enorgulleix del reconeixement atorgat pels seus propis professionals, els qui van participar en l'enquesta GPTW i van destacar la qualitat de l'entorn laboral que ofereix el despatx.
“Els resultats obtinguts són un al·licient per a continuar millorant com a firma. Treballem per a crear un ambient inclusiu, col·laboratiu i gratificant per a tot el nostre equip, i estem convençuts que aquesta excel·lència interna redunda en un encara millor servei als nostres clients”, explica Natalia Martí, sòcia i responsable del Comitè d'Igualtat, Diversitat i Inclusió de RocaJunyent.
Un dels aspectes més destacats d'aquesta edició és el notable augment en el Trust Index, la puntuació global de confiança, que ha experimentat un increment de 14 punts respecte a l'enquesta anterior, situant-se en 76 punts. Aquest progrés significatiu demostra el compromís de RocaJunyent amb els seus col·laboradors, i resulta de la implementació de mesures efectives per a millorar permanentment l'entorn laboral.
RocaJunyent és l'únic despatx a obtenir la distinció Great Place to Work. Els professionals de RocaJunyent han destacat:
• Un gran equip de professionals. La firma ha obtingut una destacada valoració en variables com el companyerisme, les relacions interprofessionals i l'acolliment de nous membres.
• Accessibilitat i competència professional de l'equip sènior: Els líders de RocaJunyent han estat molt ben qualificats per la seva accessibilitat, competència professional i integritat.
• Excel·lència en el servei i orgull de pertinença: La firma ha rebut una puntuació significativa en l'orgull que sent l'equip pel treball realitzat i la pertinença a l'organització.
Altres punts destacats de l'enquesta inclouen la percepció d'excel·lència en el servei al client (90 sobre 100), l'aposta per la diversitat, la confiança en els superiors i la percepció d'alta responsabilitat individual (83 sobre 100), la no discriminació de cap mena (87 sobre 100) i l'orgull de pertinença a RocaJunyent.
Amb aquests resultats, RocaJunyent reafirma el seu compromís amb l'excel·lència laboral i s'enorgulleix de ser reconegut com un lloc on els professionals poden créixer, prosperar i sentir-se valorats.
El mes passat, el despatx va tancar el fitxatge del soci Albert Martínez per reforçar l’àrea de Laboral
L’oficina de Girona, que lidera Josep Pujolràs, té una trajectòria de 25 anys assessorant al teixit empresarial de la regió
El Departament de Dret Fiscal de RocaJunyent és un dels més grans de la firma; compta amb 9 socis i 32 advocats i economistes repartits entre les oficines de Barcelona, Girona i Madrid
Girona, 22 de febrer de 2024. RocaJunyent ha incorporat Imma Ferrés Soler com a nova sòcia de l'equip de Dret Fiscal a Girona. El fitxatge s’emmarca en l’estratègia de consolidació de l’oficina, i arriba un mes després de la incorporació de l’Albert Martínez Rodríguez com a soci de Dret Laboral. Liderada pel soci Josep Pujolràs, l'oficina de Girona de RocaJunyent compta amb una trajectòria de 25 anys assessorant el teixit empresarial de la província.
Imma Ferrés és una advocada fiscalista amb més de 20 anys d’experiència en l’àmbit de l’assessoria jurídica en matèria fiscal i comptable. La nova sòcia és experta en planificació fiscal, revisió i anàlisi d’operacions societàries, assessorament fiscal, comptable i mercantil en operacions de reestructuració empresarial, inspeccions fiscals i elaboració d’informes i recursos. Amb amplis coneixements en la normativa que sustenta el sistema tributari, l’advocada s’ha especialitzat en negociacions fiscals complexes i en la resolució de litigis fiscals. La nova sòcia s’incorpora a RocaJunyent procedent de l’Agència Mata 2040, on exercia de directora del departament Fiscal.
Amb la seva incorporació, l'equip de Dret Fiscal de RocaJunyent arriba als 9 socis i 32 advocats i economistes, que es reparteixen entre les oficines de Girona, Barcelona i Madrid.
L'oficina de RocaJunyent a Girona compta amb tres socis i tres professionals sènior, especialistes que ofereixen assessorament en les principals disciplines del Dret empresarial, principalment Dret de Societats, Reestructuracions, Fiscal, Concursal i Laboral.
Des del passat 2 d'octubre són aplicables les Directrius EBA sobre el onboarding de clients a distància (o no presencials), que estableixen les mesures de diligència deguda que les entitats de crèdit i financeres han de prendre en els seus processos d'altes de clients de manera remota.
L'Autoritat Bancària Europea (EBA) cerca amb aquestes directrius unificar, en l'àmbit europeu, les mesures de diligència deguda de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme que les entitats han de prendre per a garantir pràctiques segures i efectives de onboarding de clients no presencials.
Les Directrius EBA sobre l'ús de solucions d'alta de clients a distància estableix una sèrie de pautes per a les entitats de crèdit i financeres (segons l'abast de la normativa de PBC/*FT comunitària) amb seu dins de la Unió Europea, als fins de complir amb les obligacions d'identificació que estableix les Directives de PBC/FT del Parlament Europeu i del Consell.
En el cas d'Espanya, el Banc d'Espanya i el SEPBLAC es van comprometre a complir amb aquestes directrius en les seves funcions de supervisió de les entitats de crèdit i financeres. Aquesta regulació EBA ha d'observar-se conjuntament amb la normativa de PBC/*FT nacional, la qual ja legisla en gran part moltes d'aquestes directrius. També s'ha d'observar les regulacions del SEPBLAC, com la que va autoritzar sistemes d'identificació no presencial per vídeo identificació o vídeo conferencia, i la que pogués constituir el Banc d'Espanya en la seva labor de supervisió de les entitats.
Fins a la data s'han compromès a complir amb aquestes directrius, a més d'Espanya: Bèlgica, Bulgària, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Irlanda, Grècia, Croàcia, França, Itàlia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg, Hongria, Malta, Països Baixos, Àustria, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Eslovàquia Finlàndia, Suïssa, Liechtenstein, Noruega, no vaig agafar Estònia, qui va manifestar a EBA la seva intenció contrària a complir amb aquestes directrius.
Accés a la nota informativa completa
Publicat a
El 6 de setembre de 2022 el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar la Llei 16/2022 de reforma del text refós de la Llei Concursal (“TRLC”), que modificava substancialment el nostre sistema de preinsolvència i insolvència.
Transcorregut més d'un any de la seva entrada en vigor, i amb molts aspectes pràctics per resoldre, són moltes les opinions autoritzades que sol·liciten al legislador concursal una reforma del referit text legal.
Això és degut, principalment, al fet que l'estadística dels concursos tramitats al nostre país amb el nou TRLC es corresponen en un 90% en procediments de persones físiques i sense massa, la finalitat de la qual no és una altra que l'exoneració del passiu insatisfet.
Amb aquesta realitat, i amb l'objectiu d'unificar els criteris de dret concursal en altres matèries, els Jutjats del Mercantil de Barcelona han emès uns Acords, centrats en cinc grans àrees, per a homogeneïtzar la interpretació de diferents preceptes del referit text legal.
Els esmentats criteris afecten les següents qüestions:
Amb els esmentats criteris, els Jutjats del Mercantil unifiquen la interpretació de la Llei Concursal amb la finalitat de dotar de seguretat jurídica al procediment, deixant clara quina és la posició d'aquests.
Si bé aquests criteris únicament operen respecte els Jutjats del Mercantil de Barcelona, és d'esperar que aquests es facin extensibles a altres demarcacions, com així ha ocorregut en anteriors ocasions.
Publicat a
Mitjançant sentència de 18-1-2024, el Tribunal Constitucional (d'ara endavant, TC) ha declarat la inconstitucionalitat de determinades disposicions del Reial decret llei (RD-L) 3/2016, de 2 de desembre. Aquesta sentència és conseqüència d'una de les dues qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per l'Audiència Nacional (AN) en relació amb dos recursos contenciosos administratius que estan tramitant-se.
Disposicions declarades Inconstitucionals
La AN va plantejar al TC la inconstitucionalitat de la Disposició Addicional 15a de la Llei de l'Impost de societats (d'ara endavant, LIS) i a l'apartat 3 de la Disposició Transitòria 16a LIS, tots dos preceptes en la redacció donada per l'article 3. Primer, apartats Un i Dos del RD-L 3/2016.
Fonamentació de la Inconstitucionalitat
Segons el TC, no existeix impediment perquè, mitjançant un decret llei, es puguin establir, modificar o derogar tributs, sempre que concorri una situació d'extraordinària urgència que el justifiqui, i que no s'estigui afectant el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques establert en l'art. 31.1 CE.
Pretensions rebutjades
El recurrent va sol·licitar que també s'analitzés altres motius d'inconstitucionalitat i no sols el del rang de la norma. El Tribunal Constitucional, igual que va fer quan va declarar la inconstitucionalitat del RD-L 2/2016, assenyala que, una vegada anul·lada una norma per contravenir l'art. 86.1 CE, ja no correspon analitzar altres lesions.
Efectes de la declaració d'Inconstitucionalitat
Com ha ocorregut en altres sentències, s'estableix que no poden revisar-se, amb fonament en aquesta sentència, les obligacions tributàries del IS que a la data 18-1-2024: (i) hagin estat decidides amb sentència o resolució administrativa fermes, (ii) ni les liquidacions no impugnades a la mateixa data; (iii) ni les autoliquidacions la rectificació de les quals no s'hagi sol·licitat a la mateixa data.
La sentència té un vot particular que, malgrat coincidir amb la fonamentació i la fallada, discrepa de la limitació d'efectes de la sentència.
En la nostra opinió no cal preveure que aquesta norma pugui tramitar-se, aprovar-se i tenir efectes per als períodes impositius ja conclosos, per tant, les empreses la xifra de negocis de les quals de l'any anterior hagi superat els 20 milions d'euros, podran emplenar la declaració de l'Impost de societats del període 2023 sense tenir en consideració les modificacions introduïdes pel RDL 3/2016 ara declarades inconstitucionals.
Accés a la nota informativa completa
Publicat a
2023 va marcar una fita important per a les iniciatives mediambientals, socials i de governança (ESG): un any en què les empreses van realitzar inversions substancials, tant en capital com en temps, per a dur a terme avaluacions exhaustives de la CSRD i anàlisi de doble materialitat. Per a aquest 2024, hi ha una gran expectació per l'entrada en vigor de noves normatives que afectaran directament o indirectament nombroses empreses, requerint l'atenció diligent dels Consells d'Administració.
L'atenció se centra en la divulgació d'informació sobre el clima, abastant l'aplicació de normes de sostenibilitat de gran envergadura, com la Directiva de la UE sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat (CSRD) i les pròximes normatives de la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units.
En la primavera, i encara que ha sofert retards, hauria de veure la llum la norma de la SEC nord-americana sobre la informació en matèria de canvi climàtic. La norma requerirà a les companyies subjectes una important inversió en matèria de control intern. Per a aquelles no subjectes directament, el seu interès es desprèn de la influència global de la SEC en els organismes reguladors de tot el món.
En definitiva, s'anticipen nous desenvolupaments normatius específics en àrees com a economia circular, residus, envasos, eficiència energètica i biodiversitat, la qual cosa subratlla la necessitat d'una vigilància constant per part dels consellers davant aquest panorama regulador en evolució.
Accés a la nota informativa completa
Publicat a
